Praga

Com a motiu de les vacances (gairebé ja esgostades) i proposta del viatge del col·lectiu literari (sigui quan sigui) parlaré una mica de la capital de la República Txeca: Praga.

Ja fa un any que vaig visitar la ciutat i puc dir amb seguretat que és la ciutat més bonica a la qual he viatjat mai. Vaig tornar enamorada d'aquesta ciutat, dels seus racons, olors, història... És una ciutat tranquila i captivadora, en cap moment em vaig sentir ofegada per la gent, perquè és bastant distant, cosa que no vol dir que siguin desagradables, perquè un cop els coneixes, són acollidors i amables.

Cal destacar, primer de tot, que és la ciutat on va néixer un dels millors escriptors de la literatura universal, Franz Kafka, el 3 de juliol de 1883, i on va viure durant tota la seva vida sempre que la seva malaltia li ho permetia (sovint es desplaçava a sanatoris d'altres països, com el de Viena, on va morir). Vaig visitar la casa on va néixer i on el seu pare tenia el seu negoci, el carrer de l'or (a la foto) on va escriure en aquesta caseta blau la seva obra més reconeguda, La metamorfosi. Aquestes casetes em van fer molta gràcia perquè semblen cases de nines, són tan petitones... També destaca de Praga el seu barri jueu amb el seu correponent cementiri, on també reposa la família Kafka (cal recordar que eren jueus).

Uns dels racons més màgics de la ciutat és la plaça de la ciutat vella, on es troba la catedral de Tyn i el rellotge astronòmic, de molts anys d'antiguitat. Però, sens dubte, el més impressionant és la catedral de Tyn, sembla un palau de conte, i per la nit té una il·luminació que realment penses que estàs dins d'una història infantil.

Un altre racó espectacular és la plaça de Wenceslau, no pel seu atractiu, sinó pel pes de la història que carrega. Durant la primavera de praga, a l'estiu de 1968, els soviètics van recórrer amb els seus tancs aquesta plaça, i per això esdevé símbol de llibertat i oposició al règim. Els txecs sempre van estar en contra d'aquesta invasió, fins i tot joves universitaris van suïcidar-se com a repulsa a aquesta violació de la llibertat. Com s'ha d'imaginar, els soviètics no van retirar-se i van aconseguir acallar tothom. No va ser fins 20 anys després més o menys que els txecs van aconseguir desfer-se d'ells i van tornar a ser un país independent.

I per últim recomano un recorregut pel riu Moldova, que travessa Praga.

Doncs bé, crec que ha quedat prou clar per què proposo aquesta ciutat com a viatge literari, jeje. I si no és així, de debò insisteixo en què viatgeu a aquesta ciutat tan preciosa.