Pride and Prejudice and Zombies

Bona tarda noies!

Avui mantindré la línia de llibres inusuals. Totes ja sabem que els clàssics són meravellosos i inigualables, com per exemple el famós llibre de Jane Austern, Pride and Prejudice (Orgull i prejudici). Aquesta gran escriptora també és coneguda per altres títols com Sense and Sensibility (Seny i sensibilitat), Mansfield Park o Emma. Però avui no vull remuntar-me als clàssics sinó que m'agradaria fer referència a un llibre adaptat d'aquesta famosa obra anglesa anomenada Pride and Prejudice and Zombies. Sense dubte el títol ja atrau molt, ja que és un contrast força impactant.

Sembla ser que és una adaptació d'aquesta història on amés hi apareixen zombis, aconseguint així una barreja força curiosa i extranya.

Ja m'agradaria fer un comentari o ressenya sobre el llibre però el vaig trobar fa pocs dies en anglès i encara no ha estat publicat en castellà, però ja anuncien a l’Abacus que l’editaran. Constarà d’unes 300 pàgines i tindrà un cost de 16€. Desgraciadament encara no he aconseguit saber quan sortirà al carrer, ja us ho diré.

M'agradaria afegir la manera com vaig arribar fins a aquest llibre. Si algú segueix la serie de Heroes que no continuï llegint perquè faré SPOILER. Haig de ressaltar, a més a més que una de les meves pel·lícules favorites és Pride and Prejudice. Però el tema era que estava veient el nou capítol de la cinquena temporada de la sèrie i mentre Claire està fent un examen a la Universitat es veu al professor llegint un llibre. Era aquest llibre, el de Pride and Prejudice and Zombies. Em va fer molta gràcia perquè m'hi vaig fixar per casualitat.

Res més a dir sobre aquest llibre, espero que us animeu vosaltres també a llegir-lo.

Fins un altre!

Lorena

Plató i un ornitorinc entren en un bar

Bon dia noies i més noies! (perquè de nois no en tenim cap al grup)

Jo avui volia parlar-vos d'un llibre menys literari, aparentment menys professional i/o acadèmic però molt més didàctic i atractiu que molts d'altres. Avui volia parlar-vos del llibre anomenat "Plató i un ornitorinc entren en un bar", com a subtítol posa "La filosofia explicada amb humor". És a dir, que si no t'agrada la filosofia, o li tens al·lèrgia (s'han donat casos fins i tot de marejos, desmais i migdiades) jo et recomano que no continuïs llegint l'entrada i et dediquis a fer alguna altra cosa molt més productiva com jugar al ordinador o a la Nintendo DS (sense voler fer publicitat).

Una vegada ja hagueu decidit com a persones amb lliure elecció i destí sense escriure (o si, encara hi han discussions sobre això, ja veus, hi ha gent per a tot). Saben d'aquell que diu... I tu de què treballes? Jo sóc filòsof. Ah... i què fas? Penso. Bé, ha d'haver-hi de tot en aquest món Si heu arribat al acudit dolent és bona senyal, vol dir que podeu llegir fins i tot allò que no us interessa.

I una vegada ja ficats en feina parlarem del llibre en qüestió. És un llibre petit, que encara que sigui sobre filosofia no mossega i és realment interessant. Resulta que dos homes molt simpàtics van arribar a la conclusió que l'humor, els acudits, i la filosofia tenien molt a veure, eren com germans, semblants però diferents. Un sempre és el graciós i que cau bé, el guapo i esportista però que de vegades no cap fer una O amb un canut, l'Humor, i l'altre és el germà marginat, l'intel·lectual que porta ulleres i sap com funciona aquells edificis tan poc freqüentats com l'Everest (la biblioteca), aquell noi que si alguna vegada explica un acudit ningú l'entén, aquell que per Nadal demana llibres (i els llegeix) seria la Filosofia. Però com tots els germans tenen coses en comú i s'estimen. Doncs, aquests dos bons homes anomenats Thomas Cathcart i Daniel Klein són els pares que han criat el llibre on la germana Filosofia i el germà Humor conversen i cada un dóna la seva visió sobre l'apartat.

El llibre, la casa on viu la família formada pels germans i els pares, té una estructura curiosa. Es divideix segons diferents camps de la filosofia, per exemple, la filosofia del llenguatge, la lògica, metafísica, inclús, metafilosofia... Al principi i al final de cada capítol hi ha una petita conversació entre dos filòsofs inventats de la Grècia Antiga, un que es diu Tasso i l'altre Dimitri i són professor i alumne. Després de la introducció fa una vencilla i breu explicació sobre el tema que es tracta i després comencen la tira d'acudits relacionats que ajuden molt a assimilar els conceptes.

En definitiva, és un llibre entretingut i fàcil que recomano per les estones mortes al tren o al bus o per abans de dormir perquè no costa gens llegir-lo i et deixa un sabor agradable.

Moltes gràcies i fins un altre!

Praga

Com a motiu de les vacances (gairebé ja esgostades) i proposta del viatge del col·lectiu literari (sigui quan sigui) parlaré una mica de la capital de la República Txeca: Praga.

Ja fa un any que vaig visitar la ciutat i puc dir amb seguretat que és la ciutat més bonica a la qual he viatjat mai. Vaig tornar enamorada d'aquesta ciutat, dels seus racons, olors, història... És una ciutat tranquila i captivadora, en cap moment em vaig sentir ofegada per la gent, perquè és bastant distant, cosa que no vol dir que siguin desagradables, perquè un cop els coneixes, són acollidors i amables.

Cal destacar, primer de tot, que és la ciutat on va néixer un dels millors escriptors de la literatura universal, Franz Kafka, el 3 de juliol de 1883, i on va viure durant tota la seva vida sempre que la seva malaltia li ho permetia (sovint es desplaçava a sanatoris d'altres països, com el de Viena, on va morir). Vaig visitar la casa on va néixer i on el seu pare tenia el seu negoci, el carrer de l'or (a la foto) on va escriure en aquesta caseta blau la seva obra més reconeguda, La metamorfosi. Aquestes casetes em van fer molta gràcia perquè semblen cases de nines, són tan petitones... També destaca de Praga el seu barri jueu amb el seu correponent cementiri, on també reposa la família Kafka (cal recordar que eren jueus).

Uns dels racons més màgics de la ciutat és la plaça de la ciutat vella, on es troba la catedral de Tyn i el rellotge astronòmic, de molts anys d'antiguitat. Però, sens dubte, el més impressionant és la catedral de Tyn, sembla un palau de conte, i per la nit té una il·luminació que realment penses que estàs dins d'una història infantil.

Un altre racó espectacular és la plaça de Wenceslau, no pel seu atractiu, sinó pel pes de la història que carrega. Durant la primavera de praga, a l'estiu de 1968, els soviètics van recórrer amb els seus tancs aquesta plaça, i per això esdevé símbol de llibertat i oposició al règim. Els txecs sempre van estar en contra d'aquesta invasió, fins i tot joves universitaris van suïcidar-se com a repulsa a aquesta violació de la llibertat. Com s'ha d'imaginar, els soviètics no van retirar-se i van aconseguir acallar tothom. No va ser fins 20 anys després més o menys que els txecs van aconseguir desfer-se d'ells i van tornar a ser un país independent.

I per últim recomano un recorregut pel riu Moldova, que travessa Praga.

Doncs bé, crec que ha quedat prou clar per què proposo aquesta ciutat com a viatge literari, jeje. I si no és així, de debò insisteixo en què viatgeu a aquesta ciutat tan preciosa.