Fotografies

(Imatge presa de la web Canal Fotográfico)

Fotografies.
Breus instants de realitat, últim reducte d'èpoques llunyanes i de mons distants i exòtics, de glorioses gestes i antigues utopies fracassades que jeuen inertes sota la pols dels mobles vells.

Murmuri de rodet.
El fotògraf expert, a l'aguait, cercava el millor moment per disparar la seva arma de llum (talment com el caçador experimentat que espera la presa, amagat entre els arbustos), mentre nosaltres callàvem, esdevenint, així, còmplices muts del gest innocent que travessava les lents com un llamp en dies de tempesta.

Quotidianitat manifesta.
Dansa improvisada de la gent que va a treballar cada matí. Curta ràfaga de vida que s'escapa per l'escletxa de la finestra.

Breus instants de realitat, petits records oblidats.

Crim i càstig

Aprofitant les vacances estic llegint molt, i aquests dies m'he aficionat al llibre Crim i càstig, de l'escriptor rus Fiódor Dostoievski. Segurament sabreu de qui parlo, i el llibre és considerat un dels més importants de la literatura universal.

És una novel·la psicològica ambientada en els carrers marginals de la Sant Petersburg del segle XIX, on es mostra, a través dels personatges, la misèria, el pessimisme i la complicada ment humana, que pot portar a cometre un crim per després redimir-se.

Crim i càstig té com a protagonista en Rasklonikov, un estudiant universitari que, veient-se ofegat pels deutes, es veu obligat a assassinar una vella usurera i pensa, degut als seus problemes mentals, que ha fet un favor a la societat en desfer-se d'una persona així. No obstant això, no triguen a presentar-se els remordiments i el llibre se centra en mostrar el desenvolupament en la ment d'un criminal, des del moment en què comet el crim fins el progressiu penediment.

La novel·la no és només atractiva per l'argument, sinó també per la qualitat literària que presenta, narrada en tercera persona omniscient, mostrant-nos la psicologia dels personatges, descrivint-nos els llocs més marginals de Sant Petesburg i caracteritzant la societat de l'època...

En fi, és una novel·la que recomano sincerament, sobretot pels amants de la novel·la psicològica, perquè gaudirant plenament i aprendran com sovint la ment humana arriba a ser tant retorçada.